Tsàrskoie Seló

Tsàrskoie Seló

Tsàrskoie Seló (en rus: Ц́арское Село́) fou l'antiga residència de la família imperial russa a la ciutat de Sant Petersburg i el centre de rebuda de la reialesa i la noblesa exterior. El nom de Tsàrskoie Seló significa "Llogaret dels Tsar(s)".

El complex de palaus de Tsàrskoie Seló se situa a 24 quilòmetres al sud de l'excapital tsarista, Sant Petersburg. El territori on actualment s'aixequen els palaus pertanyia, al segle XVII, a un noble suec fins que a finals del mateix segle el territori fou conquerit pel tsar Pere I de Rússia. El nom del lloc té un origen finlandès, ja que es deia "saari" pronunciat pels russos al segle XVIII com Sàrskoie Seló i canviat al segle XIX per l'actual.

El 1708 el tsar Pere I de Rússia donà els territoris a la seva futura muller, la tsarina Caterina I de Rússia que hi fundà l'església Blagovésxenskaia (Благовещенская, que vol dir "de l'Anunciació") l'any 1724. Va ser la tsarina Caterina qui inicià la construcció d'una casa de camp que esdevingué el primer Palau de Caterina.

El Palau d'Alexandre fou construït per la tsarina Caterina II de Rússia com a residència del seu nét preferit: el futur tsar Alexandre I de Rússia. Amb el pas del temps esdevingué la residència dels tsars Nicolau I de Rússia i Nicolau II de Rússia. Fou la primera de les etapes d'arrestos que conduïren a l'assassinat de la família imperial entre els anys 1917 i 1918.

Al final del segle XVIII, Tsàrskoie Seló esdevingué popular com un centre d'estiueig entre la noblesa russa. Es creà una nova ciutat pròxima, Sofia, per ordre de Caterina II de Rússia per tal de situar-hi la guàrdia imperial. Aquesta nova ciutat s'uní a Tsàrskoie Seló l'any 1808.

La catedral de l'Ascensió fou dissenyada per l'arquitecte anglès Carles Cameron dintre de l'estil neoclàssic. L'any 1811, Alexandre I de Rússia creà un institut al costat del Palau de Caterina al qual hi assistiren, entre d'altres, Aleksandr Puixkin, Aleksandr Gortxakov i Mikhaïl Saltikov-Sxedrín. La tradició literària de Tsàrskoie Seló continuà al segle xx amb Anna Akhmàtova i Innokenti Ànnenski.

Al segle xix la ciutat va escapar de la industrialització malgrat ésser la línia de ferrocarril que uneix Sant Petersburg i Tsàrskoie Seló la primera a ser construïda l'any 1837. El 1917 s'hi instal·là una potentíssima estació de ràdio i a la primavera del mateix any hi residí, sota segrest, el tsar Nicolau II de Rússia amb la seva família.

El 1918 Tsàrskoie Seló canvià de nom per passar a dir-se Détskoie Seló ("Llogaret dels Nens"), canviant de nou de nom el 1937 pel de Puixkin, en honor del centenari de la mort del famós poeta rus. Durant uns anys hi van viure a la ciutat un grup de nens enviats per la Segona República Espanyola ("nens de Rússia") que fugien de la Guerra Civil.

El 17 de setembre de 1941 els nazis ocuparen la ciutat, destruint molts monuments històrics, edificis i altres peces culturals entre les quals s'hi trobava la famosa Sala Àmbar, restaurada l'any 2003 amb fons del govern federal alemany com a restitució de guerra i per tal de celebrar el tercer centenari de la fundació de la ciutat de Sant Petersburg.

Després de la Segona Guerra Mundial es planejà la restauració total del complex, ja que moltes parts del recinte havien estat destruïdes. Avui, encara, no s'han acabat els treballs de restauració del Palau d'Alexandre i de l'església palatina.

Categories

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.